La Casa Azul i Xoel López tanquen hui dijous els Concerts de Vivers 2019

Els Concerts de Vivers de la Gran Fira de València tancaran l’edició d’enguany aquest dijous, 25 de juliol. Després de 17 nits protagonitzades per artistes internacionals, estatals i locals d’estils variats, l’escenari dels Jardins del Real albergarà demà dues maneres diferents d’apropar-se al pop. En primer lloc, el públic podrà conéixer de primera mà l’univers particular del gallec Xoel López. D’altra banda, el ball està assegurat amb la presència de La Casa Azul.  

El projecte encapçalat pel productor Guille Milkyway és una de les referències del pop electrònic espanyol. La fórmula del seu èxit resideix en uns arranjaments acurats, unes tornades enganxoses i unes lletres al voltant dels sentiments humans més diversos, des de l’amor i la felicitat fins a la melancolia i la frustració. Aquests ingredients ja estaven presents en les seues primeres maquetes, les quals no deixaven de sonar en les emissores independents a finals de la dècada dels 90.  

El primer llançament del grup va ser l’EP El sonido efervescente de La Casa Azul (2000), on es recuperaven temes com “Galletas” o “Cerca de Shibuya”, un dels seus primers èxits. Ocupat en tasques de producció per a altres bandes, Milkyway va tardar tres anys en enllestir el primer llarga durada del grup, Tan simple como el amor (2003). Cançons com “Superguay”, “Como un fan” o “El sol no brillará nunca más” s’escoltaren en sales i festivals de tot el país i, també, al Japó i Corea del Sud.  

Tanmateix, la seua popularitat encara va augmentar més en novembre del 2007, quan es va editar La revolución sexual. Cal recordar que el tema que donava títol a l’àlbum va estar a punt de representar Espanya en el Festival d’Eurovisió 2008 de Belgrad. Més endavant, van arribar discos com La Polinesia Meridional (2011) i En Libertad (2013), on el barcelonés remesclava Nino Bravo.  

Actualment, La Casa Azul presenta el seu últim llançament: La gran esfera. En el seu repertori es troben cançons elaborades des del 2016 (“Podría ser peor”, “El momento”, “Nunca nadie pudo volar”) i d’altres més recents (“El final del amor eterno”, “Ivy Mike”, “El colapso gravitacional”) que demostren el bon moment de la formació. A més, Guille Milkyway acaba d’enllestir una nova gravació de “La revolución sexual” on ha aprofitat tot allò que ha aprés com a tècnic de so i productor. A més, ha inclós una versió DJ Friendly que respecta la cadència disco i eixa mítica tornada.  

Xoel López

El cantant Xoel López és una de les veus més sinceres i honestes del panorama musical espanyol. Durant més de dues dècades, el gallec ha traçat el seu propi camí en la indústria sense caure en la comoditat o l’autocomplaença. Va abandonar molt prompte els estudis musicals clàssics per a començar a compondre a la guitarra a partir d’acords simples. Poc després, es va iniciar en l’escena mod d’A Coruña, a través de la qual va conéixer el pop-rock britànic, el rhythm and blues i la música negra.  

Va militar en Los Nuestros, The Riddles, Los Covers i Elephant Band abans d’encetar la seua trajectòria en solitari amb poc més de 20 anys sota el nom de Deluxe. D’aquesta manera, va debutar amb Not What You Had Thought (2001) i va captar l’atenció del gran públic amb If Things Were To Go Wrong (2003) i el tema “Que no”, on manifestava la seua intenció de seguir el seu somni de ser músic. Tres discos després (Los jóvenes mueren antes de tiempo, 2005; Fin de un viaje infinito, 2007; i Reconstrucción, 2008), l’artista va decidir tancar aquesta etapa.  

En eixe moment, Xoel López se’n va anar a viure a l’Argentina, des d’on va viatjar a altres països com els Estats Units d’Amèrica, Colòmbia, Uruguai, Xile o Brasil. Allà, el compositor va buscar la inspiració i nous reptes, alhora que tocava amb músics dels llocs que anava visitant. Així, va composar els temes del disc Atlántico (2012), signat per primera vegada amb el seu nom i clarament influenciat per la seua aventura americana. L’artista va incidir en aquestes sonoritats en Paramales (2015), on també va incloure melodies gallegues i africanes.  

L’últim llarga durada del compositor porta per títol Sueños y pan, editat en novembre del 2017. Instal·lat una altra vegada a Madrid, el vocalista va iniciar un nou període de renovació on van tenir cabuda sintetitzadors, programacions i saxos amb lletres reflexives i, fins i tot, místiques. Finalment, el passat 21 de juny Xoel López i el Combo Viramundo, on es reuneixen músics per a gaudir i experimentar, van lliurar una versió del clàssic de Mecano “Me cuesta tanto olvidarte” en clau de bolero i bachata.