El director Teodor Currentzis és una de les batutes més aclamades de l’actualitat, que ha debutat en concert extraordinari al Palau de la Música, al capdavant de la formació MusicAeterna, de la qual és fundador i director artístic.

Un debut amb un programa del gran repertori, com és la Simfonia núm. 5 de Dmitri Xostakóvitx i les Variacions sobre un tema rococó per a violoncel i orquestra de Piotr Ilitx Txaikovski, que ha estat interpretat per la solista Miriam Prandi, que també es presenta al públic valencià. L’obertura La forza del destino de Giuseppe Verdi, completa el programa.

El director del Palau, Vicente Llimerá ha afirmat que este concert extraordinari “volíem que fora un magnífic preludi de la temporada d’abonament que comença de seguida, i que el nostre públic poguera gaudir d’un dels grans mestres de l’actualitat que està triomfant internacionalment, que faltava per debutar al Palau, i que és alabat per la seua personalitat i per unes lectures de les partitures que mai deixen indiferent per la seua gestualitat, força i originalitat”.

D’esta manera, el públic ha pogut escoltar les Variacions sobre un tema rococó de Txaikovski, interpretades per Miriam Prandi, de la qual Llimerá ha volgut destacar que es tracta “d’una violoncel·lista que suma a la seua sensibilitat i gran temperament, la sonoritat del seu violoncel de Giovanni Grancino, una gran combinació que apreciarem en el qual ha estat l’altre gran debut de la nostra programació”.

Xostakóvitx

En la segona part del programa, la monumental Simfonia núm. 5 de Xostakóvitx. I és que Currentzis beu de la millor tradició de direcció orquestral russa, ja que va estudiar amb Ilia Musin, mestre de Gergiev, Temirkánov i Bychkov. Una obra amb la qual Xostakóvitx es “va reconciliar” amb el poder establit, constituint una de les partitures més populars del seu repertori, senzilla, però d’efectes grandiosos, i amb la qual va poder destensar —fins a un cert punt— la seua relació amb el règim soviètic.

Xostakóvitx, la Quinta y el stalinismo

La Cinquena Simfonia en Re menor, Op. 47 de Dimitri Xostakóvitx és una de les seues obres més cèlebres i significatives, tant pel seu valor musical com pel seu context històric. Composta en 1937, l’obra és un testimoniatge de la complexa relació entre el compositor i el règim estalinista, i la seua interpretació ha sigut objecte de nombrosos debats.

Xostakóvitx estava en una situació extremadament delicada en el moment de compondre la seua Cinquena Simfonia. En 1936, la seua òpera «Lady Macbeth de Mtsensk» va ser denunciada pel règim de Joseph Stalin, qui personalment va assistir a una representació i la va considerar «caòtica i confusa».

El famós article titulat «Caos en lloc de música», publicat en el periòdic Pravda, condemnava l’obra de Xostakóvitx, marcant un punt d’inflexió en la seua carrera. En el context de les porgues estalinistes, la crítica va posar en risc la seua vida i el seu futur com a compositor.

La Cinquena Simfonia va ser, en certa manera, la resposta de Xostakóvitx a aquesta situació. El propi compositor la va descriure com «la resposta d’un artista soviètic a les crítiques justificades». No obstant això, molts creuen que la simfonia és molt més que una simple conformitat amb les expectatives del règim.

Teodor Currentzis va fundar el 2004 l’Orquestra i Cor musicAeterna, treballant en música sacra medieval, òpera barroca i peces experimentals de compositors moderns d’avantguarda, incloses partitures que ell mateix ha encarregat específicament.  Realitza regularment gires per Europa i el món amb actuacions en sales de prestigi, com la Berliner Philharmonie, Elbphilharmonie d’Hamburg, Münchner Philharmonie, Philharmonie de Paris, Wiener Konzerthaus, Festspielhaus de Baden-Baden i La Scala. Artista resident del Festival de Salzburg, Festival RUHRtriennale, Lucerna i Aix em Provence, desde 2012 és també director artístic del Festival Diaghilev, que se celebra en Perm, ciutat natal de Serguei Diaghilev.

Miriam Prandi va ser elogiada pel Schweizer Musikzeitung per la seua “sorprenent sinceritat interpretativa”, després de la seua interpretació del Concert de Dvořák en la Tonhalle de Zuric sent l’única guanyadora del primer premi en totes les categories de corda del Rahn Musikpreis 2014. Ha actuat com a solista sota la batuta de Vladimir Fedoseyev, Neeme Järvi, Andris Poga, Gianluca Marcianò, Michele Mariotti, o Douglas Bostock. Entre 2015-2018 ha actuat com a violoncel·lista del Delian Quartett per tota Europa en prestigiosos escenaris com la Berliner Philharmonie, Konzerthaus Berlin, Festival de Música de Rheingau o Wiener Konzerthaus.