L’Institut Valencià de Cultura presenta la imatge de la nova edició de Dansa València, un cartell fet per la creadora Julia Valencia, en què s’observa la silueta d’un cos de costat que sosté entre les seues mans un cor en flames.
La imatge d’aquesta 36a edició del festival Dansa València, que tindrà lloc del 15 al 23 d’abril organitzat per Cultura de la Generalitat mitjançant l’Institut Valencià de Cultura, va germinar des de la intenció de distanciar-se de la percepció estètica de la dansa i acostar-se a l’art que usa el cos com a vehicle.
La imatge es va fer usant un cor real de vidre bufat creat per a l’ocasió i fabricat per l’artesà barceloní Ferran Collado. La captura de la imatge va ser a càrrec d’Óscar Romero, i la model va ser la ballarina Lucía Vázquez. En la sessió de fotos, el cor cremava de veritat i el resultat és una presa real de la model amb el cor sostingut entre les seues mans.
“En la dansa, el cos és el receptor i transmissor d’una idea i del seu eco. Qualsevol realitat, intenció i emoció no sols es tradueix en moviment, sinó que habita el cos i el modifica. Les arts del moviment són, per tant, capaces d’albergar l’inefable, de crear un llenguatge més enllà de la paraula, en què tot el que és viu crema, ja que la realitat de col·locar el cos al servei del missatge es relaciona amb representar la pulsió, la compulsió, la convulsió, el dolor i l’èxtasi”, ha argumentat la seua creadora, que exerceix de directora d’art del festival organitzat per l’Institut Valencià de Cultura.
D’aquesta idea del cos com a lloc d’èxtasi, com a conductor del que no es pot dir, es va arribar al primer lema del festival ‘On el cos es fa verb’, que des de gener s’ha usat com a crida a l’acció. Aquest concepte s’ha ampliat ara amb el lema definitiu: ‘Vida ressonant’.
“Cap altra disciplina artística gaudeix de la connexió que la dansa manté amb el cos i amb el no tangible. Tota emoció i pensament dels creadors cobra vida a través dels cossos sobre l’escenari. En les representacions de dansa, la consciència es difumina i la vida retrona i ressona en els mateixos ballarins, però també en les persones que assisteixen a visualitzar i compartir aquest ritu. D’ací el lema triat en aquesta edició, perquè el que succeeix davant de l’audiència ho fa d’una manera abstracta, sense paraules, i és una cosa que només s’experimenta en les arts del moviment”, explica la directora artística, María José Mora.
Per a la imatge de Dansa València, Julia Valencia ha begut del barroc i de la seua representació mística de l’èxtasi. “Per a crear una interpretació actual de l’èxtasi mesclem el simbolisme barroc amb un humil acostament a la idea de cos de Francis Bacon”, detalla la dissenyadora. D’aquesta trobada ha sorgit una imatge vívida en color, en la qual el cos, més que una frontera per a ser observada, és un lloc on succeeixen coses.
Julia Valencia
Julia Valencia és una professional independent, que en els últims anys ha fet exposicions i intervencions a Cadis, Granada, València, Bulgària i el Japó. Al llarg de la seua trajectòria ha dirigit diversos projectes gràfics, escènics i audiovisuals, col·laborant amb il·lustradors i fotògrafs com David de las Heras, Daniel Rueda & Anna Devís, Sr. García o Patricia Bolinches, en peces per a teatre junt amb companyies com La Teta Calva, El Micalet o junt amb l’escenògraf Luis Crespo.
Després de diversos anys com a directora del departament d’imatge del festival internacional de cine de València Cinema Jove, comença la seua col·laboració amb la ‘bailaora’ i coreògrafa Rocío Molina en la seua ‘Trilogía sobre la Guitarra’, fent-se càrrec de la direcció d’art, l’escenografia i el vestuari. En l’actualitat fa acompanyament creatiu i direcció d’art per al dissenyador de moda Leandro Cano i en el nou projecte de Rocío Molina i el Niño de Elche.
