Després del cessament del director de la Unió Musical d’Alzira Enric Parreño Moratalla, Teo Aparicio Barberán, natural d’Enguera, assumirà el càrrec de l’agrupació. Teo Aparicio està reconegut com un dels compositors i directors més prestigiosos del moment amb una ampliar carrera musical.

Docent, compositor i director són les tres facetes que ho completen.
El concert de presentació es va realitzar el 3 de març en el Gran Teatre, com “Concert de Falles” i en commemoració al recentment mort Bernardo Adam Ferrero, al qual Teo Aparicio li vinculava una gran amistat.

El programa va ser  omplit per les següents composicions:
– Sara Martínez i Giménez ………………………………………….J. Andrés Aguilar
– Danses Valencianes …………………………………………………. Bernardo Adam Ferrero
– Praise Jerusalme ……………………………………………………… Alfred Reed
– Elena Cebrián ………………………………………………………….. Frank J. Cabdells
– Newtistic 100th ………………………………………………………. Teo Aparicio Barberá
– La festa dels falles …………………………………………………… Ferrer Ferrán

Hem tingut l’oportunitat d’entrevistar aquest nou director que ens comenta els següents aspectes davant aquesta etapa tant per a ell com per a la Unió Musical d’Alzira.

– Com ha sigut el procés de posar-te al capdavant de la Unió Musical d’Alzira?

Doncs no hi ha massa que comptar referent a això. Per Nadal em va dir un bon amic,
Miquel Cebolla, gran bombardinista i docent, per a comentar-me que rebria una trucada d’Alzira i que si estaria interessat a fer-me càrrec de la seua banda simfònica. Li vaig demanar que em donara uns dies per a pensar-ho perquè era un gran repte al mateix temps que responsabilitat i no era una decisió per a prendre a la lleugera. Dies més tard es va posar en contacte amb mi Loreto Petit, la presidenta de la societat, per a parlar-me sobre el nou projecte que s’està desenvolupant a Alzira i compartim idees i inquietuds sobre quin podria ser l’enfocament per a donar un nou impuls a aquesta important societat. Ens reunim després de l’aturada nadalenca i concretem un pla d’actuació a curt termini mentre elaboràvem conjuntament i amb la resta d’agrupacions de la societat la planificació anual. I poc més. Com ja sabeu tenim el primer concert aquest pròxim 3 de Març.

– Què suposa estar al capdavant d’una agrupació d’aquestes característiques?

Com us acabe de dir, un gran repte i una gran responsabilitat. Per a mi suposa, a més,
una gran motivació, no en va, és una de les grans societats de la Comunitat
Valenciana amb un palmarés i trajectòria molt important. Com totes les societats hi ha
sempre alts i baixos. La SMA va passar fa pocs anys una crisi social i institucional que tots
coneixeu perquè fins i tot va tindre repercussió en la premsa, però crec que l’actual equip ha traçat una línia de treball molt encertada i que està permetent que tots els
sectors i agrupacions tornen a funcionar francament bé. La SMA té 4 agrupacions
instrumentals que estan coordinades perfectament i es donen suport a unes en les altres (Orquestra,B jove, Banda simfònica i Banda sènior anomenada “Ibn Jafadja”).

– És positiu el canvi de director per a una societat musical?

La pregunta és complexa. Hi ha societats que mantenen molts anys la mateixa direcció
artística i amb molt bons resultats. En altres ocasions els cicles són més curts perquè els
objectius de totes dues parts deixen de ser els mateixos. Poden donar-se situacions personals que refreden la relació director-societat, no es..;moltes circumstàncies a tindre en compte. Al meu entendre, la Societat sempre ha d’estar per damunt de les persones que ens dediquem a
servir-la (director, directius, professorat, etc.). A vegades, i amb l’única raó de
buscar una nova motivació es fa el canvi director artístic i començar un nou
cicle. Totes dues parts han d’assumir aquesta qüestió amb total naturalitat perquè forma part de la pròpia dinàmica de les bandes.

– Quins propòsits tens plantejats davant aquest nou camí?

El més important per a mi és que el grup estiga cohesionat a nivell afectiu i existisca un bon
ambient de respecte i il·lusió per gaudir de la passió que ens uneix: la música. Si això
funciona fer el meu treball és molt més senzill perquè el grup posa molta més passió i
obstinació a oferir el millor de cadascun d’ells. Lògicament la meua il·lusió és retornar-los als
fòrums (certàmens, concerts) de primer nivell on han d’estar per mèrits propis. Vull
que siga un projecte participatiu en el qual integrar a tots els sectors independentment
de la seua edat, nivell artístic, etc. Tots i cadascun/a dels seus integrants són importants i així
vull que se senten. A més tenen grandíssims professionals repartits per tot el
territori que han de ser referents per a les noves generacions que estan ara ocupant