Per Carlos Miguel Pascual Górriz

El Certamen Internacional de Bandes de Música “Ciutat de València” és un esdeveniment extraordinari per a qualsevol societat musical.  Tanmateix, per a una societat i una banda com la Unió Musical de Llíria, la història de la qual no s’entendria sense la seua vinculació al Certamen, suposa molt més.

La participació de la Unió Musical en el Certamen de València és il·lusió, tradició, memòria i demostració de l’excel·lent treball que realitzen els nostres músics, jóvens i majors que conformen la gran Banda Simfònica Unió Musical de Llíria.

La plantilla de la banda és molt diversa i està formada per músics professionals, estudiants i aficionats; jóvens i majors que amb la màxima de les il·lusions contribuïxen a l’ambiciós projecte que s’ha marcat la societat. Dos bons exemples, per a explicar el que és la Banda Simfònica Unió Musical són Miguel Jiménez Górriz i Miguel Navarro Carbonell.

Miguel Jiménez, amb 16 anys, és el músic més jove que pujarà a l’escenari del Palau de la Música. Pel seu compte, Miguel Navarro és el més veterà dels músics de la Unió Musical que participaran en el certamen. Els dos músics ens esperen en el Teatre de la Unió Musical, el qual és testimoni dels èxits de la Unió al llarg de la seua història.

Miguel Navarro i Miguel Jiménez tenen en comú una cosa molt important: els dos han nascut, amb molts anys de diferencia —en concret, 62 anys— en el si de la Unió Musical i allí se senten com en casa.

Miguel Navarro, nasqué a Llíria en plena postguerra, concretament en l’any 1946. Inicià els seus estudis musicals en la Unió Musical amb el recordat mestre don Luis Villarejo.

MIGUEL NAVARRO: “VILLAREJO ERA UN GRAN MÚSICS. FON UN CLARINETISTE EXCEPCIONAL I DEMOSTRÀ UNA EXTRAORDINÀRIA CAPACITAT PEDAGÒGICA. EN LA UNIÓ FEU UNA GRAN ESCOLA”.

Miguel Navarro recorda amb emoció com fon la primera volta que participà en el Certamen. Fon l’any 1958 i ens conta un curiosa i graciosa anècdota. L’obra lliure d’aquell any fon Scheherezade de Rimsky-Korsakov i un fragment de la part de tuba l’hagué d’interpretar un músic que ja s’havia retirat de la banda. El músic en qüestió era Pascual Blesa, que no pogué fer la desfilada perquè era molt major. D’esta manera, Miguel Navarro participà únicament en la cercavila de la banda des de l’Ajuntament fins a la Plaça de bous i en l’arena deixà l’instrument al seu company i escoltà l’actuació de la seua banda.

Miguel Navarro, al llarg de la seua vida ha desenvolupat una extraordinària trajectòria musical a Madrid, com a tuba solista de l’Orquestra Nacional d’Espanya. No obstant això, ha pogut participar en totes les edicions del Certamen a les que ha concorregut la Unió Musical.

Molts anys han passat des d’aquella època i molt ha canviat la societat. Aquella  Unió, que ja era reconeguda en el panorama musical valencià, comptava amb la Banda Simfònica com a pilar fonamental, la Banda Juvenil que s’havia fundat en aquella època i el Quadro Artístic que representava les funcions de la sarsuela. Les instal·lacions se reduïen a un xicotet però encisadors casino moderniste, unes poques sales i aules, i el teatre.

Hui després de tants anys la societat ha crescut exponencialment i l’antic casino s’ha convertit en un edifici de grans dimensions que compta amb el saló social (bar-cafeteria de la societat), les aules Col·legi–Centre Integrat que s’establí en 1976, diverses dependències administratives, i un modern Centre d’Innovació Musical que és la gran aposta de la Unió cap al futur. De tot açò Miguel Navarro és un testimoni important, ha viscut en primera persona tota esta evolució de la societat.

MIGUEL NAVARRO: “LA SITUACIÓ HA CANVIAT MOLT. LA UNIÓ S’HA CONVERTIT UN SOCIETAT MOLT GRAN I ÉS UN GRAN AVANTATGE QUE TENEN ELS MÚSICS JÓVENS DE HUI EN DIA.”

Pel seu compte el jove Miguel Jiménez, escolta atent les paraules de Miguel Navarro. Ell forma part de les noves generacions de músics i socis de la Unió Musical que han nascut ja en una societat moderna, actual i capdavantera entre la resta de societats musicals valencianes.

Això no desmereix la tasca incansable que realitzen els músics jóvens actuals sinó que, més bé, els fa adquirir un fort compromís amb la societat. Ells tenen el deure de conéixer la seua societat, la seua banda; fer una ullada al passat per saber d’a on venen i saber a on volen anar; lluitar i seguir avant per a mantindre el nom de la Unió en el lloc prominent que es mereix.

Miguel Jiménez s’incià en la música perquè ha sigut alumne del Col·legi-Centre Integrat. Per tant s’ha format acadèmicament en la Unió Musical des dels dos anys d’edat. És un bon exemple de l’exitós projecte educatiu que ha desenvolupat la societat en les últimes dècades.

MIGUEL JIMÉNEZ: “EN LA UNIÓ, TOT ÉS MÚSICA. ALS ALUMNES DEL COL·LEGI SE’NS PRESENTA LA MÚSICA D’UNA MANERA ESPECIAL. AIXÒ AMB LA TRADICIÓ DE LES AGRUPACIONS COM LA BANDA JUVENIL I, ESPECIALMENT, LA BANDA SIMFÒNICA FA QUE MOLTS JÓVENS MÚSICS VULLGUEN FORMAR-NE PART”.

Després d’una etapa de quinze anys en el col·legi durant les etapes d’Educació Infantil, Primària i Secundària; Miguel ha continuat els seus estudis musicals, en l’especialitat de Trompa, en el conservatori i pretén seguir formant-se i dedicar-se professionalment a la música. En este sentit, les figures de tants músics professionals com Miguel Navarro es convertixen en referents i espills a on es reflectixen els desitjos i les il·lusions dels músics més jóvens.

MIGUEL JIMÉNEZ: “PODER COMPARTIR ASSAJOS, CONCERTS O EL CERTAMEN AMB TANTS MÚSICS PROFESSIONALS DE LA UNIÓ AMB LA MATEIXA IL·LUSIÓ ÉS UNA SORT”.

Els dos músics amb les seues diferències tenen moltes coses que els unixen. Els dos, com hem dit, són de la Unió i també els dos, a pesar dels anys, tenen la mateixa il·lusió per fer de la Unió Musical una gran banda i aconseguir el primer premi en el Certamen Internacional de Bandes de Música “Ciutat de València”.

Com diu el veterà Miguel Navarro, la societat, la banda i el sentir de la gent ha canviat molt amb els anys. La Llíria actual no té res a vore amb la Llíria de fa seixanta anys. Però, en canvi, la il·lusió per compartir música amb els companys, amics i familiars és igual o superior.

MIGUEL NAVARRO: “ESTA SOCIETAT NO ÉS CONSCIENT DE L’EXTRAORDINÀRIA TASCA SOCIAL QUE DESENVOLUPA”.

Els 140 músics que actuaran en l’escenari del Palau de la Música el pròxim diumenge, 21 de juliol, són una demostració de la gran família que és la Unió Musical de Llíria. Els músics fan un grandíssim treball amb molt d’esforç. El socis els acompanyen i escolten els assajos. Tots ells recolzen la seua banda, la banda dels seus pares, la banda dels seus fills. Tots fem Unió i junts ho aconseguirem.