Una botiga al ‘carrer de les tendes’ de Xàtiva porta dècades vestint a milers de músics i músiques valencianes.
Al Fent Barret de hui converse amb Cèlia Segarra, propietària d’un negoci que porta vestint músics més de 35 anys, tot i que la tenda -una de les més antigues de Xàtiva- data del 1922.
J: Per què és important la uniformitat en un músic i, per tant, en una banda?
C: La uniformitat és imprescindible per a qualsevol músic: marca moltíssim, dona identitat a la banda, quan tu veus un col·lectiu uniformat et pot inspirar seguretat, professionalitat, etc. El que tots a la vegada puguen mantindre una mateixa manera de vestir, no distrau la imatge de ningú, tu afines l’oïda perquè no hi ha res que et moleste i, per tant, escoltes i sents la música.
J: Cèlia, això d’heretar els vestits de pares a fills, o de músics a músiques ja s’ha acabat.
C: En bona part sí, tot i que hi ha bandes que per la seua situació econòmica, per exemple, ho continuen fent. A més, no sols les diferències són entre homes i dones, també hi ha diferències estacionals o de moda. Perquè clar, si esta temporada la corbata és més fineta, s’ha de fer més fineta. Els músics valencians vesteixen sempre amb molt d’estil.
J: I com és fer els trages de músic? Aneu a les bandes a prendre mesures o venen ací?
C: Les dos coses, Jordi. Nosaltres anem a les bandes a prendre mesures als músics si és un número considerable, per exemple, en setembre i octubre per preparar Santa Cecília. Si hi ha una agrupació musical que té 10 joves que entren en novembre a la banda, nosaltres anem. Si no, acostumen a vindre elles i ells i, a més, com la majoria són jovenets, venen acompanyats dels pares, mares i fins i tot iaios. És un esdeveniment familiar vestir-se de músic.
J: Emocionant, imagine.
C: És una experiència molt gratificant, és quasi un moment màgic. Els familiars volen vore al seu músic vestit. ‘Ha arribat el moment de vestir al xiquet’ i, a més, el 90% del primer trage el paguen les iaies. S’omplin d’emoció… ‘el meu xic a la banda’. Això també té a vore amb la idiosincràsia i l’essència del poble, dels pobles.
Tot i això, la pandèmia ha afectat a la venda d’indumentària musical, com és obvi: menys actes i, per tant, menys demanda. Cèlia no té un càlcul concret de pèrdues econòmiques, però em confessa -amb pena- que durant l’estiu passat es quedaren a zero, ja que teníen l’stock comprat des d’abans de l’estat d’alarma.
J: I enguany, què?
C: Sembla que ja comença a haver-hi una miqueta més de moviment. No tenim una garantia de que 2021 siga una temporada completa, perquè ens avisen que no hi haurà festes als pobles, però sí concerts a l’aire lliure. I de cara al mes de novembre -Santa Cecília- sí que tenim més esperança. A més, com l’any passat molts joves no van poder fer-se el trage, enguany sí que ho faran, i tindre’m als educands de 2020 i 2021. Nosaltres vestim al músic, però el músic ens vesteix l’ànima a tot el món. Ara, és moment de tornar-nos a vestir.
DESTACATS:
Nosaltres vestim al músic, però el músic ens vesteix l’ànima a tot el món.
Més de cent bandes de les comarques centrals vesteixen de Chamon. Eixe és el nostre major premi.
És un esdeveniment familiar vestir-se de músic.
El que tots a la vegada puguen mantindre una mateixa manera de vestir, no distrau la imatge de ningú, tu afines l’oïda perquè no hi ha res que et moleste.
