Marta Herrero, presidenta de la Banda de Música Campanar, reflexiona al voltant del paper de les dones en les societats musicals en este article publicat en la web de COSOMUVAL.
L’any 2018 totes les bandes de la Comunitat ens vàrem reunir per a celebrar l’aniversari de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV). Músiques i músics de totes les edats i racons de la Comunitat estàvem allí per a retre un homenatge al moviment associatiu que són les bandes de música.
Al camp les tres bandes municipals, els i les millors professionals de la nostra terra estaven reunits per fer gaudir a la resta de músics i músiques. Però de sobte me’n vaig adonar, són tres grans bandes amb més de 40 músics… però, on estaven les dones?
Moltes de nosaltres vam buscar a les dones, vam buscar a les nostres referents, però no les vàrem trobar. La veritat és que les bandes municipals de València, Castelló i Alacant compten amb menys d’un 10% de dones cadascuna.
Allò que vam viure no fou més que el reflex de la realitat. El fenomen de les societats musicals a la Comunitat Valenciana és únic i mobilitza milions de persones, però encara queda un llarg camí per a aconseguir la igualtat. El que va ocórrer a Mestalla és la part més visible de moltes de les situacions que patim les dones en l’àmbit musical.
Ja des de l’elecció de l’instrument, estem condicionades. Majoritàriament les dones ens situem als instruments de fusta, sent molt minoritàries als instruments de metall i percussió, i quan se situem en altres instruments sofrim prejudicis, tal i com explicava A. Munera al seu estudi sobre les societats musicals des de la perspectiva de gènere. A més, els papers principals solen estar ocupats per homes, fins i tot en les cordes on les dones estan més representades.
Són molt poques les dones que arriben al càrrec de directores de les nostres societats musicals. De fet, en més de 20 anys que estic vinculada al moviment associatiu musical, únicament m’he trobat una dona baix la batuta. Quan busquem als nostres arxius de partitures, no trobem obres composades per dones. Concretament, a l’arxiu de la Banda de Música Campanar (València) de quasi 1000 obres, únicament 3 estan signades per dones.
Les dones som una peça clau en la direcció de les nostres societats musicals, ocupem càrrecs de poder en les Juntes Directives, ens involucrem en la gestió, i hem fet i fem possible la continuïtat d’aquestes. Però, encara que tinguem experiència i valia, estem questionades i som ignorades, únicament pel fet de ser dones.
Aquestes situacions és viuen dia a dia a les nostres societats musicals. Des de la xiqueta que no elegeix la percussió perquè no té referents. La dona a qui mai li donen un paper solista. Les directores i compositores que han d’esforçar-se i demostrar el doble que els seus companys de professió per a tindre un lloc. O les dones invisibilitzades que hi ha darrere de milers de societats musicals. Està en mans de tots i totes les que formem part del món de la música la possibilitat de canviar aquesta realitat, perquè és la nostra responsabilitat.
Falta investigació sobre el tema, més dades, escoltar a les nostres dones. Que ens reconeguem i parlem sobre la situació. Hem de fer projectes i programes de sensibilització i educació en igualtat de gènere a les nostres Escoles i Bandes de Música.
Així com instar a les institucions a realitzar accions que garantisquen les mateixes oportunitats a homes i dones. Però, a més, és important visibilitzar a les dones al llarg de tota la història, compositores, directores i músiques que han sigut sempre silenciades. és fonamental que les nostres xiquetes i joves tinguen referents femenins, perquè sàpiguen que poden arribar allí. Totes i tots volem anar a un concert d’una Banda Municipal on hi haja dones en tots els instruments, on puguem escoltar obres composades per autores, on siga una dona qui estiga damunt de la tarima.
Però també, com a Presidenta d’una societat musical, vull que se senten lliures en l’elecció de l’instrument i vull veure assajos on les xiquetes i les músiques toquen papers principals.
Espere sentir-me representada la pròxima vegada que se celebre l’aniversari de la FSMCV, perquè això implicarà que des de l’àmbit musical també s’estan fent accions per a aconseguir la igualtat real. Volem escoltar la música de les nostres dones!
Marta Herrero Herrero. Presidenta de la Banda de Música Campanar. Tècnica d’Igualtat
