I que ella mateixa defineix com “l ‘ aparador de l ‘ escena musical valenciana en tot el seu conjunt”. Un programa marcat per criteris de “diversitat territorial (volem estar en totes les comarques), i visió de gènere (que la dona estiga present no només com a música o compositora, sinó també les managers, periodistes musicals, etc). A més volem ser la marca dels festivals de tots els gèneres i estils que n ‘ hi han al País Valencià” conta Amália.
El segell que caracteritza al programa és la diversitat estilística i lingüística. Segons la seua directora, “segurament estem en el territori sonor de tot l ‘ Estat espanyol que més músics te per metre quadrat. I això ho hem comprovat amb les bandes de música, que com sabem és el caliu, el caldo de cultiu d ‘ on ixen bandes de rock, de jazz, intèrprets de música clàssica, d ‘ on exporten músics a Europa… Tenim un patrimoni musical extraordinari escampat per tot el nostre territori sonor. I és una tasca molt bonica divulgar tot això en el nostre programa”.
El programa ofereix diàriament informació d ‘ actualitat així com una actuació en directe. Encara que l ‘ estructura és molt oberta, hi ha tres seccions totes les setmanes: a La síndrome de Lomax, Miquel Àngel Landete descobreix grups joves i nous talents molt relacionats amb la música anglosaxona; en Petjades Carme Laguarda apropa grups joves de música en valencià i propostes diferents a càrrec de formacions de rock, pop o d ‘ autor que han fet música amb bandes de música, o la música intantil. I en Els analògics Miguel F. Jim ens porta a la música dels 80 i 90.”I també fem postals sonores, mitjançant les quals captem els sons de la vida dels músics per totes les comarques quan graven un disc, assajant…”, afegeix.
Però el programa també fa una ullada al passat: “ens agrada molt fer de retrovisor i mirar qui havia darrere, fer homenatges com a Paco Muñoz o Julio Bustamante, no oblidant referents com All Tall o Ovidi Montllor, etc. I al mateix temps estem amb l ‘ actualitat del present, de tota eixa música de gent jove en tots els estils”. A pesar de la curta trajectòria del programa, ja s ‘ han viscut moments molt emotius. Per a Amàlia “em va emocionar molt tindre a Paco Muñoz el dia del seu aniversari. Li férem una entrevista homenatge, repassant la seua trajectòria i molts companys seus van felicitar-lo en directe. El 10 de març farà el seu últim concert al Teatre Principal que jo presentaré i al qual vindrà Joan Manuel Serrat. Eixe va ser un dels programes més entranyables. I altre moment preciós va ser la visita del poeta Marc Granell, que xafava per primera volta l ‘ edifici de Burjassot acompanyat del músic Borja Penalba i de l ‘ actor Francesc Caño. I van fer allí dos representacions de l ‘ espectacle Granell. De mà en mà. Exquisit”.
Entre els noms que prompte passaran pel programa figuren Spanish Brass Luur Metalls i Carles Dènia, Pau Alabajos, el dibuixant Ortifus, Silvia Pérez Cruz, Zoo, La raíz, Oscar Briz… Encara que la ràdio pública no està plenament operativa, el programa ha sigut molt ben rebut pel públic. Amàlia assegura que “el feed back ha sigut brutal, així com la resposta de la gent en xarxes socials i per a mi, a nivell personal, ha sigut un reencontre amb el mitjà, amb els músics i amb l ‘ audiència”.
