«Fem Banda» ofereix entrevistes amb músics, compositors, directors i musicòlegs, destacant tant a joves talents com a figures consolidades. El programa també aborda temes relacionats amb l’educació i la salut musical, i presenta seccions com “El rebost de la banda” i “Joves talents”.

Amb la seua experiència com a directora d’orquestra, banda i cor, Inma Mateu aporta una perspectiva única al programa, connectant amb la rica tradició musical de la Comunitat Valenciana.
Inma Mateu dirigeix el programa «Fem Banda» en À Punt Ràdio, un espai dedicat a les societats musicals valencianes. El programa s’emet els caps de setmana, dissabtes i diumenges, de 8.30 a 10.00 h
Inma Mateu Fortuño és una destacada directora d’orquestra, banda i cor, nascuda en 1968 a Benigànim (València).

• Com vas descobrir la teua passió per la música tan jove?
• Doncs, quan creixes en una casa rodejada de músics i de música, tens un tant per cent alt de dedicar-te a ella.Segons em conten, de menuda sempre anava agafada de la butxaca del pantaló de mon pare mentre feien Jo no ho recorde, però als 6 anys ja em vaig apuntar a la banda, i és una cosa que sempre ha anat amb mi. No saps la raó exacta, però saps que és això el que vols fer, perquè et fa feliç.

D’ells vaig aprendre valors importantíssims com el respecte, elcompanyerisme i, sobretot, l’entrega, la passió i l’amor per la música

• Què recordes amb més estima dels teus primers anys a “La Tropical” de Benigànim?
• Sense dubte, els que recorde amb més estima, per tot el que vaig aprendre d’ells, són els membres fundadors de la societat musical, com eren Ricardo Llario (el tio Tarran), José Gimeno (el tio Gimeno), Joaquim Garcia (el tio Roca), Miguel Llario (el tio Ligero), Vicent Part (el tio Mansano), Rafael Llopis (el tio Llopis), José Seguí (Seguí), Bautista Llopis (el tio Batiste Llana), José Cuquerella (el tio Calores), Rafael Vidal (el tio Colombari) i, sobretot, monpare, el tio Evaristo. D’ells vaig aprendre valors importantíssims com el respecte, el companyerisme i, sobretot, l’entrega, la passió i l’amor per la música. Però també m’agradaria nombrar dos directors que van passar per la banda i, sense saber-ho ni ells ni jo, han marcatla meua manera d’entendre i interpretar la música: el mestre José Mª Alba Llácer, amb la seua energia i fort caràcter, i el mestre Godofredo Garrigues, amb una sensibilitat i tendresa enormes.

• Com és posar-se al capdavant d’una orquestra o d’un cor? Fa respecte al principi?
• Clar que fa respecte, però sobretot el que em dona és molta responsabilitat. Posar-te al capdavant d’una agrupació musical, siga la que siga, em fa sentir responsable de tot: de com interpreten les obres, de com sona el grup, de la seua disciplina, del seu gaudir.. M’agrada crear bon rotllo. Fins i tot, socresponsable de que la gent que ve a veure el concert disfrute escoltant-lo.

La primera dona del curs en Berklee

• Vas ser la primera dona seleccionada com a activa al curs de direcció de la Com vas viure aquella experiència?
• Per a mi va ser tota una sorpresa. Ho explique: quan van nàixer les meues filles, vaig haver de reduir la feina. I encara que m’agradava estudiar i aprendre, amb elles i el conservatori ja en tenia prou. Quan es van fer més grans, va ser un bon moment per tornar a estudiar. Aleshores em van parlar dels cursos de la Berklee i vaig enviar la sol·licitud. Allí vaig conéixer Rafa Sanz i la seua dona, també directora, Natalia Montañés La sorpresa va ser que, encara que havien passat els anys, seguia sent l’única dona del curs. A més, ja tenia una certa edat. I després, quan van vindre a entregar els diplomes, em van dir que era la primera dona activa dels cursos de la Berklee. Això era l’any 2016. Jo vaig pensar: encara seguim igual? On estan les xiques? He de dir que actualment això ja no és així, menys mal. He fet cursos i màsters on hi ha moltes xiques.
• Dones en la direcció de les Bandes valenciana encara no arribem ni a deuhas afrontat?
• Buff… Ja ho crec. Encara hi ha moltes dificultats per a les dones en el món de la direcció. Una dada important: de les més de 550 bandes federades a la Comunitat Valenciana, directores titulars en la banda principal de la societat no arribem ni a 10. Personalment, crec que les societats musicals encara no confien en una dona per estar al capdavant. No sé quan canviarà. Mireu, no ho sé segur, però per l’edat que tinc i la meua trajectòria, crec que soc la dona més vegades ha rebut un NO en una entrevista o elecció de director/a. I davant d’eixe problema, el que feia –com deia el meu mestre Norman Milanés– era estudiar més i més. No trobava altra solució.

• Hi ha alguna actuació o projecte que recordes com un moment clau de la teua carrera?
• Hi ha alguns moments clau, però un d’ells va ser quan em van cridar per ser directora de la Banda SimfònicaFederal de Dones l’any 2016, encara que ja portava 20 anys en el món de la direcció I un altre va ser el 2021, quan em van cridar d’À Punt Ràdio per ser col·laboradora en un programa per parlar de música: El Racó de la Banda.

• Tens algun projecte entre mans que et fa especial il·lusió?
• El que porte ara mateix. No fa molt que he començat un nou projecte a À Punt Ràdio, un programa que redacte i presente: FEM BANDA. Tot un repte. En aquest programa intente visibilitzar tot el que envolta el món de les societats musicals, d’on ix el 98% dels músics professionals i amateurs de la Comunitat Valenciana. En el món de la direcció, sempre m’il·lusionen els concerts amb la banda que tinc al capdavant: la Societat Artístico Musical “La Vall” de Càrcer o els del Conservatori “Josep Climent” d’Oliva. A l’octubre dirigiré un concert a l’ADDA d’Alacant amb la Societat Musical L’Illa de Benidorm, una banda que ja he dirigit i que em fa molta il·lusió tornar a dirigir.